6.00 am - Manhattan, New York
Bon dia a tothom!
Ahir, després de gairebé una setmana a Nova York, vam anar a veure la famosa estàtua de la Llibertat. Vam agafar la línia verda express, directes cap a Battery Park, allà on s'agafen els Ferrys que t'acosten a Liberty Island i Ellis Island. La cua de gent era descomunal, la primera que hem fet en tot el nostre viatge... però quina senyora cua!
El Ferry que vam agafar feia dues parades: una per visitar l'estàtua i l'altre per visitar el Museu de la Immigració. Vam decidir no baixar a Liberty Island, ens haviem pogut fer una idea de l'estàtua des de el vaixell i preferiem visitar el museu... així que vam anar directament a Ellis Island.
L'illa d'Ellis va ser durant el segle XIX el punt d'inspecció legal i mèdic dels immigrants que volien entrar als Estats Units per Nova York. Es calcula que uns 12 milions de persones van passar-hi entre 1892 i 1956. La veritat és que la visita a aquest espai impacta força més que la mateixa Miss Liberty, de fet, és el que aconsegueix fer entendre el significat de llibertat i emancipació respecte l'opressió del qual està dotada i del perquè aquesta estàtua s'ha convertit en el símbol de tota la nació i en patrimoni de la Humanitat.
En tornar cap a Manhattan vam poder disfrutar d'una de les millors vistes de l'skyline de la ciutat: des del mar!
El districte financer cau ben bé al costat del moll on ens va deixar el Ferry, així que no ens va costar gens acostar-nos-hi, de fet, encara no haviem assimilat que tornavem a estar a Broadway (aquest carrer ens captiva ja que allà on anem, sempre hi acabem passant, és sens dubte una de les arteries més importants de la ciutat) que ja ens vam trobar amb el Chargin Bull (el toro que va a la càrrega). Sembla ser que aquesta figura simbolitza, en argot de brokers, que l'economia va a l'alça, ja que l'envestida del toro és de baix cap a munt.
Un cop vist el Toro ja vam anar a buscar un lloc per dinar, i el vam trobar just al costat. Un local portat per llatins on podies triar entre diferents plats combinats, tots tres vam triar carn i diferents tipus d'arros... però el més destacable d'aquest dinar van ser les postres!! Per fi vam poder tastar la mítica New York Cheese Cake!!! ens la vam demanar amb maduixes i el sabor era espectacular!! Muntarem un club de fans d'aquest increible pastís!
En acabat de dinar vam continuar caminant Broadway amunt fins que talla amb Wall Street. A la cruïlla entre els dos carrers esà situada la Trinity Church, una de les més antigues de la ciutat (va ser promoguda pel Rei Guillem III d'Anglaterra el 1697) i que en el seu moment era l'edifici més alt de la ciutat. Ara, en aquesta zona de carrers que porten nom en comptes de número plena de grans gratacels, la seva alçada passa inadvertida, però no els seu gran cementiri de làpides blanques, que contrasta amb l'agitada vida de Wall Street.
Entrant per Wall Street de seguida ens vam topar amb la New York Stock Exchange i encara vam poder enganxar algún agent de borsa a les seves portes. Just davant hi ha el Federal Hall amb l'estàtua de George Washington a l'entrada, commemorant el lloc on va jurar com a primer President. Es pot dir que va ser aquí on va començar la història dels Estats Units com a tals.
Deixant enrrera el centre de poder econòmic de la ciutat ens vam dirigir cap al Ground Zero. L'espai que fa una decada ocupava al Word Trade Centre i que era el centre més dinàmic de la ciutat, ara no és més que un gran espai on les grues encara s'afanyen a refer els enderrocs. Per més que facin, mai es podrà esborrar el record, que ha quedat gravat a la pell dels neoyorkins, dels americans, de la humanitat, d'aquelles torres bessones que ens van tenir tot un dia enganxats al televisor, vivint a ritme històric mentre veiem com s'esfondraven.
Per trencar una mica amb el to seriós que estava prenent la tarda, vam decidir entrar al centre comercial Century 21 on el David es va comprar per fi unes bambes noves!!! La Cris, que es va posar gelosa, va decidir comprar-se'n unes per ella i de passada una camisa... si és que nno té remei! Carregats amb les bosses (que alguns portaven més boniques que els altres) vam dirigir-nos a Tribeca, un barri semblant al Soho però que ens va semblar que li faltava encara aquell puntet d'excepcionalitat. De qualsevol manera, el que ens havia portat a Tribeca era un sol i únic motiu: fer el frikie!... ai... volem dir... visitar un dels espais que a través de l'imperi cinematogràfic nordamericà va passar a forma part de la nostra tendra adolescencia, la base central dels Cazafantasmas!!! (és a dir, l'edifici de Bombers del carrer N Moore).
D'aquí la intenció era anar cap a Bryant Park a veure cinema a la fresca amb l'Ernest i l'Èlia, però no va poder ser. Comencem a notar el ritme del viatge i estavem massa cansats, així que vam decidir fer retirada cap a casa i canviar el cinema per una sessió de menjar Thaï i "Padre de Familia" a l'apartament.
I després... a dormir!
Bon dia a tothom!
Ahir, després de gairebé una setmana a Nova York, vam anar a veure la famosa estàtua de la Llibertat. Vam agafar la línia verda express, directes cap a Battery Park, allà on s'agafen els Ferrys que t'acosten a Liberty Island i Ellis Island. La cua de gent era descomunal, la primera que hem fet en tot el nostre viatge... però quina senyora cua!
El Ferry que vam agafar feia dues parades: una per visitar l'estàtua i l'altre per visitar el Museu de la Immigració. Vam decidir no baixar a Liberty Island, ens haviem pogut fer una idea de l'estàtua des de el vaixell i preferiem visitar el museu... així que vam anar directament a Ellis Island.L'illa d'Ellis va ser durant el segle XIX el punt d'inspecció legal i mèdic dels immigrants que volien entrar als Estats Units per Nova York. Es calcula que uns 12 milions de persones van passar-hi entre 1892 i 1956. La veritat és que la visita a aquest espai impacta força més que la mateixa Miss Liberty, de fet, és el que aconsegueix fer entendre el significat de llibertat i emancipació respecte l'opressió del qual està dotada i del perquè aquesta estàtua s'ha convertit en el símbol de tota la nació i en patrimoni de la Humanitat.
En tornar cap a Manhattan vam poder disfrutar d'una de les millors vistes de l'skyline de la ciutat: des del mar!
El districte financer cau ben bé al costat del moll on ens va deixar el Ferry, així que no ens va costar gens acostar-nos-hi, de fet, encara no haviem assimilat que tornavem a estar a Broadway (aquest carrer ens captiva ja que allà on anem, sempre hi acabem passant, és sens dubte una de les arteries més importants de la ciutat) que ja ens vam trobar amb el Chargin Bull (el toro que va a la càrrega). Sembla ser que aquesta figura simbolitza, en argot de brokers, que l'economia va a l'alça, ja que l'envestida del toro és de baix cap a munt.
Un cop vist el Toro ja vam anar a buscar un lloc per dinar, i el vam trobar just al costat. Un local portat per llatins on podies triar entre diferents plats combinats, tots tres vam triar carn i diferents tipus d'arros... però el més destacable d'aquest dinar van ser les postres!! Per fi vam poder tastar la mítica New York Cheese Cake!!! ens la vam demanar amb maduixes i el sabor era espectacular!! Muntarem un club de fans d'aquest increible pastís!
En acabat de dinar vam continuar caminant Broadway amunt fins que talla amb Wall Street. A la cruïlla entre els dos carrers esà situada la Trinity Church, una de les més antigues de la ciutat (va ser promoguda pel Rei Guillem III d'Anglaterra el 1697) i que en el seu moment era l'edifici més alt de la ciutat. Ara, en aquesta zona de carrers que porten nom en comptes de número plena de grans gratacels, la seva alçada passa inadvertida, però no els seu gran cementiri de làpides blanques, que contrasta amb l'agitada vida de Wall Street.
Entrant per Wall Street de seguida ens vam topar amb la New York Stock Exchange i encara vam poder enganxar algún agent de borsa a les seves portes. Just davant hi ha el Federal Hall amb l'estàtua de George Washington a l'entrada, commemorant el lloc on va jurar com a primer President. Es pot dir que va ser aquí on va començar la història dels Estats Units com a tals.
Deixant enrrera el centre de poder econòmic de la ciutat ens vam dirigir cap al Ground Zero. L'espai que fa una decada ocupava al Word Trade Centre i que era el centre més dinàmic de la ciutat, ara no és més que un gran espai on les grues encara s'afanyen a refer els enderrocs. Per més que facin, mai es podrà esborrar el record, que ha quedat gravat a la pell dels neoyorkins, dels americans, de la humanitat, d'aquelles torres bessones que ens van tenir tot un dia enganxats al televisor, vivint a ritme històric mentre veiem com s'esfondraven.
Per trencar una mica amb el to seriós que estava prenent la tarda, vam decidir entrar al centre comercial Century 21 on el David es va comprar per fi unes bambes noves!!! La Cris, que es va posar gelosa, va decidir comprar-se'n unes per ella i de passada una camisa... si és que nno té remei! Carregats amb les bosses (que alguns portaven més boniques que els altres) vam dirigir-nos a Tribeca, un barri semblant al Soho però que ens va semblar que li faltava encara aquell puntet d'excepcionalitat. De qualsevol manera, el que ens havia portat a Tribeca era un sol i únic motiu: fer el frikie!... ai... volem dir... visitar un dels espais que a través de l'imperi cinematogràfic nordamericà va passar a forma part de la nostra tendra adolescencia, la base central dels Cazafantasmas!!! (és a dir, l'edifici de Bombers del carrer N Moore).
D'aquí la intenció era anar cap a Bryant Park a veure cinema a la fresca amb l'Ernest i l'Èlia, però no va poder ser. Comencem a notar el ritme del viatge i estavem massa cansats, així que vam decidir fer retirada cap a casa i canviar el cinema per una sessió de menjar Thaï i "Padre de Familia" a l'apartament.
I després... a dormir!
