9.50pm - Manhattan, New York
Hola a tots!
Museu d'Història Natural + Central Park... d'això en diem un bon pla per una tarda de diumenge!!
El Museu Americà d'Història Natural de Nova York va ser fundat pel president Theodor Roosevelt el 1869 i és famós per haver sortit en nombroses pel·lícules i series de televisió (les més recents, i que segurament estàn en ment de tots nosaltres són "Noche en el museo" o la serie "Friends"). La veritat és que no ens estranya que l'útilitzin com escenari ja que és un museu com per estar-ne orgullós!!
Dins les seves enormes sales s'hi mostren centenars de peces d'interès zoologic i antropològic. Les peces, estructurades en diorames molt ben aconseguits, et van mosatrant, flora, fauna i el que calgui... una de les àrees principals i que més ens van captivar és la dedicada als Dinosaures, en que pots fer-te una idea gràcies als esquelets de l'embargadura dels animals prehistòrics i de com de dificil hauria estat, si no s'haguessin extingit, el sortir a passejar vigilant que un Tiranosaure Rex no et fotés una queixalada!
Capítol a part mereixeria l'ala nova del Museu, la dedicada a la ciència física i de l'espai... lamentablement no ens va donar temps de visitar-la, tot i que apuntava molt molt alt!!! Ho haurem de deixar per la nostra propera visita a la Gran Pometa.
I després del Museu, aprofitant que ja estavem a Central Park, vam decidir acabar de passar-hi la tarda, i per tercera vegada, no ens va decepcionar. Primer vam tirar per Central Park West fins arribar a l'edifici Dakota, un edifici d'apartaments de luxe que ha tingut com a residents personalitats com l'actriu Lauren Bacall, el director d'orquestra Leonard Bernstein o el músic John Lennon (que va ser assassinat a les seves portes).
Entrant a Central Park per l'accés del davant del Dakota ens vam trobar amb l'Strowberry Fiels Memorial, que ret homenatge a l'ex-Beatle. El monument és senzill, un mosaic blanc i negre que en el seu centre conté la paraula "Imagine" (en record a l'himne de la pau composat pel propi John). Generalment és ple d'espelmes o objectes que els admiradors li porten, nosaltres ens el vam trobar així... ple de pètals de rosa vermella.
Va ser un moment especial que ens va agradar fer durar una bona estona, entre d'altres coses per que estàvem molt cansats i en els bancs a l'hombreta s'hi estava moooolt bé! Ja refets, ens vam endinsar una mica més en el parc i vam poder comprovar per enèsima vegada que és una font de vida inesgotable!!
Sonava música per tots els racons, ara un grup d'antigues versions de Rock, ara una colla d'haitians marcant el ritme amb els timbals i ballant desenfrenadament, ara un discjockey que semblava especialitat en música per amants dels patins de rodes (si és que això existeix... el cas és que estaven tots allà ballant-patinant al ritme de la seva música...). No sabiem ni cap a on tirar! Ens vam quedar encantats una bona estona amb unes noies que feien girar una doble corda de saltar i convidaven al públic a iniciar-se en la seva pràctica... semblava molt difícil i tot i que vam estar temptats de provar-ho estàvam massa cansats com per poder fer un bon paper, així que ho vam deixar córrer.
I quan ja s'estava fent fosc... vam decidir que potser era hora de tornar cap a casa... de camí vam parar a un súper, encara teniem el record de la pizza del migdia però vam comprar quatre coses per sopar i ens vam instal·lar a l'apartament. Com a casa! A la tele però, res de bo, tenen més de 100 canals i res de bo! Ens vam posar el Baseball, del qual no hi entenem ni una gota i aviat a dormir que l'endemà calia llevar-nos una mica d'hora per anar a saludar Miss Liberty!
Una abraçada
Hola a tots!
Museu d'Història Natural + Central Park... d'això en diem un bon pla per una tarda de diumenge!!
El Museu Americà d'Història Natural de Nova York va ser fundat pel president Theodor Roosevelt el 1869 i és famós per haver sortit en nombroses pel·lícules i series de televisió (les més recents, i que segurament estàn en ment de tots nosaltres són "Noche en el museo" o la serie "Friends"). La veritat és que no ens estranya que l'útilitzin com escenari ja que és un museu com per estar-ne orgullós!!
 |  |
Dins les seves enormes sales s'hi mostren centenars de peces d'interès zoologic i antropològic. Les peces, estructurades en diorames molt ben aconseguits, et van mosatrant, flora, fauna i el que calgui... una de les àrees principals i que més ens van captivar és la dedicada als Dinosaures, en que pots fer-te una idea gràcies als esquelets de l'embargadura dels animals prehistòrics i de com de dificil hauria estat, si no s'haguessin extingit, el sortir a passejar vigilant que un Tiranosaure Rex no et fotés una queixalada!
Capítol a part mereixeria l'ala nova del Museu, la dedicada a la ciència física i de l'espai... lamentablement no ens va donar temps de visitar-la, tot i que apuntava molt molt alt!!! Ho haurem de deixar per la nostra propera visita a la Gran Pometa.
I després del Museu, aprofitant que ja estavem a Central Park, vam decidir acabar de passar-hi la tarda, i per tercera vegada, no ens va decepcionar. Primer vam tirar per Central Park West fins arribar a l'edifici Dakota, un edifici d'apartaments de luxe que ha tingut com a residents personalitats com l'actriu Lauren Bacall, el director d'orquestra Leonard Bernstein o el músic John Lennon (que va ser assassinat a les seves portes).
Entrant a Central Park per l'accés del davant del Dakota ens vam trobar amb l'Strowberry Fiels Memorial, que ret homenatge a l'ex-Beatle. El monument és senzill, un mosaic blanc i negre que en el seu centre conté la paraula "Imagine" (en record a l'himne de la pau composat pel propi John). Generalment és ple d'espelmes o objectes que els admiradors li porten, nosaltres ens el vam trobar així... ple de pètals de rosa vermella.
Va ser un moment especial que ens va agradar fer durar una bona estona, entre d'altres coses per que estàvem molt cansats i en els bancs a l'hombreta s'hi estava moooolt bé! Ja refets, ens vam endinsar una mica més en el parc i vam poder comprovar per enèsima vegada que és una font de vida inesgotable!!
Sonava música per tots els racons, ara un grup d'antigues versions de Rock, ara una colla d'haitians marcant el ritme amb els timbals i ballant desenfrenadament, ara un discjockey que semblava especialitat en música per amants dels patins de rodes (si és que això existeix... el cas és que estaven tots allà ballant-patinant al ritme de la seva música...). No sabiem ni cap a on tirar! Ens vam quedar encantats una bona estona amb unes noies que feien girar una doble corda de saltar i convidaven al públic a iniciar-se en la seva pràctica... semblava molt difícil i tot i que vam estar temptats de provar-ho estàvam massa cansats com per poder fer un bon paper, així que ho vam deixar córrer.
I quan ja s'estava fent fosc... vam decidir que potser era hora de tornar cap a casa... de camí vam parar a un súper, encara teniem el record de la pizza del migdia però vam comprar quatre coses per sopar i ens vam instal·lar a l'apartament. Com a casa! A la tele però, res de bo, tenen més de 100 canals i res de bo! Ens vam posar el Baseball, del qual no hi entenem ni una gota i aviat a dormir que l'endemà calia llevar-nos una mica d'hora per anar a saludar Miss Liberty!
Una abraçada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada