7:15 am - Manhattan, Nova York
Dimecres... últim dia 100% Manhattan... com a mínim d'aquest viatge...
Ens vam despertar amb un destí ben clar: MOMA
Dimecres... últim dia 100% Manhattan... com a mínim d'aquest viatge...
Ens vam despertar amb un destí ben clar: MOMA
Era una de les visites més esperades i la veritat és que el Museu no ens va decepcionar gens ni mica. A l'entrada, ni massa cua ni massa controls... la sensació era de museu a "l'europea", vam deixar les bosses i cap a dins. Amb l'entrada general ens havien donat una entrada per una exposició temporal de Matisse, però de tots tres, l'únic que es va adonar que només hi podiem entrar d'onze i mitja a dotze va ser el David. Nosaltres dues ens miravem estrenyades després de quatre preguntes seguides per part del David sobre quan, com, on haviem d'anar per veure l'expo... no enteniem la insitència i vam passar una mica d'ell... ell tampoc no ens va dir res i vam pujar cap a la cinquena planta com teniem pensat... en arribar li va sonar l'alarma del mòbil que l'avisava que haviem d'anar corrent a veure l'expo!! La nostra cara d'estupefacció va ser màxima... encara ara no entenem com va poder programar-ho! Quan ens va explicar el motiu de la seva insistència (que només teniem mitja hora d'accés a la sala) ens vam quedar una mica més tranquiles... només una mica... de qualsevol manera, com teniem teca per endavant i a Matisse ja l'haviem vist en altres ocasions, vam decidir seguir amb la visita programada. I quina visita!
El MOMA és un d'aquells museus de manual... totes i cada una de les sales contenen com a mínim una peça puntera dins la història de l'art, una d'aquelles làmines que tantes i tantes vegades has repassat a partir de llibres o de diapositives i que de cop i volta estan allà, en tres dimensions! La nit estrellada de Van Gogh, Les Senyoretes d'Avinyó de Picasso, Els Nanúfers de Monet, el Broadway booguie-booguie de Mondrian, La Roda de Bicicleta de Duchamp, La Dansa de Matisse, les Sopes Campbell de Warhol, La Persistència de la Memòria de Dalí, i un llarg etcetera... no acabariem mai!!
Quatre plantes més abaix... estavem exhausts!! Vam descansar una estoneta al jardí d'escultures abans d'atacar la botiga, on ens vam firar un parell de làmines i evidentment, la guia del museu per continuar-ne disfrutant a casa.
Aprofitant que estàvem a prop del Rockefeller i que ja era l'hora de dinar, vam decidir anar a un restaurant al qual ja li teniem posat l'ull, la Heartland Brewery, on vam poder tastar la carn de búfal i una maravellosa cervesa que fabriquen allà mateix (Brewery en anglés és literalment fàbrica de cervesa)... vam tastar dues Ales, la Red Rooster i la Indian Pale! Totes dues boníssimes!
De cara la tarda haviem pensat a fer una volta pels carrers de Manhattan, començant pel barri de West Village i sense saber molt bé cap a on aniriem a parar... així que vam agafar un bus direcció Washington Square.
En arribar a la plaça, ja vam veure que allà hi passava alguna cosa estranya, però no acabavem de saber definir el què... de fet, el que ens estava a punt de passar era d'aquelles coses que tothom ens havia dit que ens podia passar a Nova York, però que mai penses que realment t'hi puguis trobar: vam veure una "FAMOSA" i vam assistir al RODATGE d'una escena d'una serie de televisió!!!
De fet, de la famosa, no en sabriem ni el nom sinó fos per internet: Melina Kanakaredes, protagonista de CSI New York i Providence. (La foto "robada" la posarem més endavant, la tenim amb la càmara de la Cris i no podem baixar-la a l'ordinador). I de la serie... doncs la veritat és que no us en podem dir gaire cosa, només que es tractava d'una nova producció, ens van dir que es diria Blue Bloods, i la cosa anava de policies (després vam buscar un trailer i sembla que el prota serà el Tom Selleck, a qui no vam veure).
Ja us podeu imaginar, que amb tota aquesta moguda... la plaça ens va encantar! Va ser un moment emocionant... tot i que lamentablement, no ens van deixar fer d'extres.
Quan la cosa es va calmar vam començar a tirar amunt per University Pl. L'ambient que es respirava no era ben bé el mateix que el que estavem acostumats a veure a Manhattan, el ritme era diferent, la imatge de la gent als carrers més jove i atrevida (sembla que s'han posat de moda les extensions de color rosa als carrers del Village). Suposem que tot plegat, era degut a la proximitat de les facultats de la Universitat de Nova York, un barri que ens va fer sentir molt a gust.
Seguint pel mateix carrer, aviat ens vam trobar amb una altre sorpresa. En arribar a Union Square vam trobar-nos un gran mercat de productes frescos. Qui ho diu que els americans només mengen porqueria? Potser si que aquesta és la tònica general, hamburgueses, hot dogs i pizza... però aquell mercat ens va obrir els ulls a una nova realitat, la verdura, la fruita i el formatge artesà tenien una pinta que no vegis!!
Més tard vam llegir a la guia que aquest mercat de Union Square és el més famós (suposem que per la seva extensió) dels aproximadament 40 mercats agrícoles de la ciutat, on hi van a vendre els artesans i pagesos de la zona, i que són molt apreciats pels neoyorkins... cosa que no ens va estranyar gens!
I com que veiem que el carrer donava tant de si vam seguir tirant fins a trobar-nos la darrera sorpresa de la tarda en forma de bombonet arquitectònic: el Flatiron.
Aquest edifici de 20 plantes construït el 1902, està considerat com a primer gratacels de Manhattan i deu el seu sobrenom al divertit disseny triangular de la seva planta, Flatiron (la planxa). És evidenment, una icona de la ciutat i ens va deixar del tot enamorats.
Per arrodonir la tarda, que ja començava a ser vespre, vam entrar en una cafeteria d'estil italià que hi havia a prop, tenia un gran mural pintat de la plaça del Palio de Sienna i feien un café boníssim (cosa que escasseja a la Big Apple). Ens hi vam trobar tant bé que vam anar deixant passar el temps, xerrant tranquilament, i quan ens en vam adonar ja vam veure que feiem tard a la darrera visita que teniem prevista per la tarda, la botiga B&H ja havia tancat portes...
Així doncs, vam tornar cap a l'apartament, calia preparar les maletes per l'endemà dir adeu a Manhattan (per uns dies) i agafar el tren cap a New Jersey... però això ja es tota una altra història i cal explicar-la al seu moment... Aquella nit vam fer uns bikinis i vam compartir una tarrina de gelat al més pur estil americà i aviadet cap al llit!
El MOMA és un d'aquells museus de manual... totes i cada una de les sales contenen com a mínim una peça puntera dins la història de l'art, una d'aquelles làmines que tantes i tantes vegades has repassat a partir de llibres o de diapositives i que de cop i volta estan allà, en tres dimensions! La nit estrellada de Van Gogh, Les Senyoretes d'Avinyó de Picasso, Els Nanúfers de Monet, el Broadway booguie-booguie de Mondrian, La Roda de Bicicleta de Duchamp, La Dansa de Matisse, les Sopes Campbell de Warhol, La Persistència de la Memòria de Dalí, i un llarg etcetera... no acabariem mai!!
Quatre plantes més abaix... estavem exhausts!! Vam descansar una estoneta al jardí d'escultures abans d'atacar la botiga, on ens vam firar un parell de làmines i evidentment, la guia del museu per continuar-ne disfrutant a casa.
Aprofitant que estàvem a prop del Rockefeller i que ja era l'hora de dinar, vam decidir anar a un restaurant al qual ja li teniem posat l'ull, la Heartland Brewery, on vam poder tastar la carn de búfal i una maravellosa cervesa que fabriquen allà mateix (Brewery en anglés és literalment fàbrica de cervesa)... vam tastar dues Ales, la Red Rooster i la Indian Pale! Totes dues boníssimes!
De cara la tarda haviem pensat a fer una volta pels carrers de Manhattan, començant pel barri de West Village i sense saber molt bé cap a on aniriem a parar... així que vam agafar un bus direcció Washington Square.
En arribar a la plaça, ja vam veure que allà hi passava alguna cosa estranya, però no acabavem de saber definir el què... de fet, el que ens estava a punt de passar era d'aquelles coses que tothom ens havia dit que ens podia passar a Nova York, però que mai penses que realment t'hi puguis trobar: vam veure una "FAMOSA" i vam assistir al RODATGE d'una escena d'una serie de televisió!!!
De fet, de la famosa, no en sabriem ni el nom sinó fos per internet: Melina Kanakaredes, protagonista de CSI New York i Providence. (La foto "robada" la posarem més endavant, la tenim amb la càmara de la Cris i no podem baixar-la a l'ordinador). I de la serie... doncs la veritat és que no us en podem dir gaire cosa, només que es tractava d'una nova producció, ens van dir que es diria Blue Bloods, i la cosa anava de policies (després vam buscar un trailer i sembla que el prota serà el Tom Selleck, a qui no vam veure).
 |  |
Quan la cosa es va calmar vam començar a tirar amunt per University Pl. L'ambient que es respirava no era ben bé el mateix que el que estavem acostumats a veure a Manhattan, el ritme era diferent, la imatge de la gent als carrers més jove i atrevida (sembla que s'han posat de moda les extensions de color rosa als carrers del Village). Suposem que tot plegat, era degut a la proximitat de les facultats de la Universitat de Nova York, un barri que ens va fer sentir molt a gust.
Seguint pel mateix carrer, aviat ens vam trobar amb una altre sorpresa. En arribar a Union Square vam trobar-nos un gran mercat de productes frescos. Qui ho diu que els americans només mengen porqueria? Potser si que aquesta és la tònica general, hamburgueses, hot dogs i pizza... però aquell mercat ens va obrir els ulls a una nova realitat, la verdura, la fruita i el formatge artesà tenien una pinta que no vegis!!
Més tard vam llegir a la guia que aquest mercat de Union Square és el més famós (suposem que per la seva extensió) dels aproximadament 40 mercats agrícoles de la ciutat, on hi van a vendre els artesans i pagesos de la zona, i que són molt apreciats pels neoyorkins... cosa que no ens va estranyar gens!
I com que veiem que el carrer donava tant de si vam seguir tirant fins a trobar-nos la darrera sorpresa de la tarda en forma de bombonet arquitectònic: el Flatiron.
Aquest edifici de 20 plantes construït el 1902, està considerat com a primer gratacels de Manhattan i deu el seu sobrenom al divertit disseny triangular de la seva planta, Flatiron (la planxa). És evidenment, una icona de la ciutat i ens va deixar del tot enamorats.
Per arrodonir la tarda, que ja començava a ser vespre, vam entrar en una cafeteria d'estil italià que hi havia a prop, tenia un gran mural pintat de la plaça del Palio de Sienna i feien un café boníssim (cosa que escasseja a la Big Apple). Ens hi vam trobar tant bé que vam anar deixant passar el temps, xerrant tranquilament, i quan ens en vam adonar ja vam veure que feiem tard a la darrera visita que teniem prevista per la tarda, la botiga B&H ja havia tancat portes...
Així doncs, vam tornar cap a l'apartament, calia preparar les maletes per l'endemà dir adeu a Manhattan (per uns dies) i agafar el tren cap a New Jersey... però això ja es tota una altra història i cal explicar-la al seu moment... Aquella nit vam fer uns bikinis i vam compartir una tarrina de gelat al més pur estil americà i aviadet cap al llit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada