6.10 am - Manhattan, New York
Diumenge al matí ens vam llevar espirituals.
Després de la dutxa i el cafè ens vam plantar a la 1th Avenue a esperar el bus, però és clar, era diumenge, i vinga esperar i el bus no passava... començàvem a tenir pressa, haviem de fer canvi cap a un altre autobus i ens temiem de nou l'espera... també era massa tard per anar amb metro... al final vam aixecar la mà i va parar un taxista indú, amb el seu turbant blau, que ens va preguntar que on anàvem. Nosaltres solemnement vam dir: a la Memorial Baptist Church, a Harlem... i ell va agafar una guia esgrogueïda per veure si esbrinava de que coi li estàvem parlant.
Camí de l'esglèsia patiem, perque si bé era cert que ens haviem posar en contacte amb ells , no ens haviem recordat de confirmar la visita ni d'imprimir-ne cap paper... de fet, amb prou feines ens recordavem que diumenge era diumenge... aquí el temps passa de manera diferent!
En arribar, la cua era gegantina! Amb força grups de turistes i un senyor negre amb barret que dirigia el cotarro. Li vam mig explicar el que ens passava però no ens va fer gaire cas. Nosaltres però, no voliem marxar sense assitir a missa!! Quan la cosa és va mig calmar vam insistir amb el senyor del barret, i en parlar-li de Sister Rockeisha (la monja amb qui ens vam posar en contacte) li va canviar l'expressió de la cara i per poc no ens treu una catifa vermella... entreu, entreu, la primera porta a la dreta... sembla que haviem donat la contrasenya correcta!
De la missa gospel, no en tenim fotos, però ens quedarà gravat per sempre més en el record. L'església era petita i si teniem por d'anar a parar a un concert de gospel en comptes de a una missa, el neguit va desapareixer en veure el personal autòcton que corria per allà. Amb els seus millors vestits de diumenge, de colors impossibles i amb els seus increibles pentinats, els negres (i també un blanc i una japonesa) es van anar asseient entre nosaltres i a la part del cor. De cop i volta la música va començar i allò va ser una festa!!! El contagi d'alegria va ser brutal!!El rerafons era molt potent i vam sortir fermament convençuts que si Déu existeix, ha de ser així la manera com més li agradi que es dirigeixin a ell.
Per seguir la línia espiritual amb que haviem començat el dia vam decidir aprofitar la volta per Harlem i incloure en el recorregut un parell d'esglésies made in USA. La primera, Riverside Church, va ser construïda per voluntat d'en Rockefeller, i se suposa que té el carrilló i la campana més gran del món però no vam poder veure ni un ni l'altra, el que si vam constatar és que el model d'esglèsia americà és molt més que complert, amb ascensor, banys, menjador comunitari i botiga de souvenirs!!! La segona església que vam visitar va ser la Cathedral Church of Saint John the Divine, que se suposa un cop acabada serà l'església catòlica més gran de USA. La veritat és que era enorme, i segons fonts incertes fins i tot hi cap a dins l'estàtua de la llibertat.
Entre església i església vam veure també part del Campus de la Universitat de Columbia, i ens va cridar l'atenció especialment un carrer on a cada porta hi havia el nom d'una "germandat": alfa-omega, epsilon-gamma, i totes aquelles coses que surten a les pelis... ens els imaginàvem fent festes salvatges al costat de Saint John The Divine!!
Tant misticisme ens va fer entrar gana, i com que necessitàvem tocar de peus a terra vam entrar a una pizzeria (Giovanni's del carrer 110, al costat de Central Park). Vam demanar per tres la pizza Small (petita) de 16"... però el cuiner, amb cara estupefacció ens va dir que ens quedariem amb gana! Per sort no li vam fer cas, aquella pizza era mooolt gran (tamany Jumbo-Mr.Alex)... després d'acabar amb ella estavem que ens sortia la pizza per les orelles i podiem anar fent la croqueta fins el carrer 10th (per dir alguna cosa), però el cambrer no s'ho acabava de creure i ens va acabar regalant unes boles de massa de pizza, fregides amb sucre glas per si encara ens quedava un foradet... per poc ens posem a plorar! Era pitjor que les nostres mares juntes! Però ens la vam menjar... us deixem les imatges:
Després de la mega pizza vam anar a fer una volteta pel museu d'Història Natural... però en tot cas, ja us explicarem això en un altre moment... ara hem de començar a pensar que fem per sopar! (i això costa...)
Diumenge al matí ens vam llevar espirituals.
Després de la dutxa i el cafè ens vam plantar a la 1th Avenue a esperar el bus, però és clar, era diumenge, i vinga esperar i el bus no passava... començàvem a tenir pressa, haviem de fer canvi cap a un altre autobus i ens temiem de nou l'espera... també era massa tard per anar amb metro... al final vam aixecar la mà i va parar un taxista indú, amb el seu turbant blau, que ens va preguntar que on anàvem. Nosaltres solemnement vam dir: a la Memorial Baptist Church, a Harlem... i ell va agafar una guia esgrogueïda per veure si esbrinava de que coi li estàvem parlant.
Camí de l'esglèsia patiem, perque si bé era cert que ens haviem posar en contacte amb ells , no ens haviem recordat de confirmar la visita ni d'imprimir-ne cap paper... de fet, amb prou feines ens recordavem que diumenge era diumenge... aquí el temps passa de manera diferent!
En arribar, la cua era gegantina! Amb força grups de turistes i un senyor negre amb barret que dirigia el cotarro. Li vam mig explicar el que ens passava però no ens va fer gaire cas. Nosaltres però, no voliem marxar sense assitir a missa!! Quan la cosa és va mig calmar vam insistir amb el senyor del barret, i en parlar-li de Sister Rockeisha (la monja amb qui ens vam posar en contacte) li va canviar l'expressió de la cara i per poc no ens treu una catifa vermella... entreu, entreu, la primera porta a la dreta... sembla que haviem donat la contrasenya correcta!
De la missa gospel, no en tenim fotos, però ens quedarà gravat per sempre més en el record. L'església era petita i si teniem por d'anar a parar a un concert de gospel en comptes de a una missa, el neguit va desapareixer en veure el personal autòcton que corria per allà. Amb els seus millors vestits de diumenge, de colors impossibles i amb els seus increibles pentinats, els negres (i també un blanc i una japonesa) es van anar asseient entre nosaltres i a la part del cor. De cop i volta la música va començar i allò va ser una festa!!! El contagi d'alegria va ser brutal!!El rerafons era molt potent i vam sortir fermament convençuts que si Déu existeix, ha de ser així la manera com més li agradi que es dirigeixin a ell.
Per seguir la línia espiritual amb que haviem començat el dia vam decidir aprofitar la volta per Harlem i incloure en el recorregut un parell d'esglésies made in USA. La primera, Riverside Church, va ser construïda per voluntat d'en Rockefeller, i se suposa que té el carrilló i la campana més gran del món però no vam poder veure ni un ni l'altra, el que si vam constatar és que el model d'esglèsia americà és molt més que complert, amb ascensor, banys, menjador comunitari i botiga de souvenirs!!! La segona església que vam visitar va ser la Cathedral Church of Saint John the Divine, que se suposa un cop acabada serà l'església catòlica més gran de USA. La veritat és que era enorme, i segons fonts incertes fins i tot hi cap a dins l'estàtua de la llibertat.
Entre església i església vam veure també part del Campus de la Universitat de Columbia, i ens va cridar l'atenció especialment un carrer on a cada porta hi havia el nom d'una "germandat": alfa-omega, epsilon-gamma, i totes aquelles coses que surten a les pelis... ens els imaginàvem fent festes salvatges al costat de Saint John The Divine!!
Tant misticisme ens va fer entrar gana, i com que necessitàvem tocar de peus a terra vam entrar a una pizzeria (Giovanni's del carrer 110, al costat de Central Park). Vam demanar per tres la pizza Small (petita) de 16"... però el cuiner, amb cara estupefacció ens va dir que ens quedariem amb gana! Per sort no li vam fer cas, aquella pizza era mooolt gran (tamany Jumbo-Mr.Alex)... després d'acabar amb ella estavem que ens sortia la pizza per les orelles i podiem anar fent la croqueta fins el carrer 10th (per dir alguna cosa), però el cambrer no s'ho acabava de creure i ens va acabar regalant unes boles de massa de pizza, fregides amb sucre glas per si encara ens quedava un foradet... per poc ens posem a plorar! Era pitjor que les nostres mares juntes! Però ens la vam menjar... us deixem les imatges:
 |  |
Després de la mega pizza vam anar a fer una volteta pel museu d'Història Natural... però en tot cas, ja us explicarem això en un altre moment... ara hem de començar a pensar que fem per sopar! (i això costa...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada