Fifth Avenue (day and night)

8.oo am - Manhattan, New York

Dimarts al matí, el cel estava mig tapat però fora hi feia una calor horrible, d'aquelles de molts graus farenheid. Tot i així, ens vam tornar a carregar les bosses amb la guia, les aigües i les ulleres de sol... i cap a la Cinquena hi falta gent!

Vam agafar el bus M15 a la 82 (la banda sonora mentre esperavem a la parada, era aquella cançó del Boss Does this bus stop at 82nd street?). Vam saltar del bus a la 55 i vam tirar cap a Madison Avenue, cap a la Sony Tower (exponent de l'arquitectura postmoderna neoyorkina). Pel carrer vam fer de nou un munt de fotografies, ens encanten els gratacels, penso que no ens en cansariem mai! De seguida vam aconseguir un ticket per fer la visita al Sony Wonder Technology Lab, però faltava més d'una hora per entrar, temps que vam aprofitar per fer tres cosetes que ens havien quedat pendents de la zona: la Trump Tower, Tiffany i el Seagram.

La Trump Tower propietat del bilionari megalòman Donald Trump ens va deixar al·lucinants. El seu interior és d'un luxe totalment kitsch, amb parets forrades de marbre rosa i or, una gran cascada des dels pisos superiors fins al hall d'entrada i terrasses ajardinades.

Començavem a sentir-nos estranyament glamourosos i ens va anar molt bé, ja que d'altra manera no crec que mai haguéssim entrar a Tiffany, situada just al costat, i creiem que va valer la pena! De la botiga de diamants més famosa del món en vam veure dues plantes, la planta baixa amb boniques joies assequibles més o menys a tothom; i la segona planta, amb joies excepcionals que rondaven els 7000 euros les més senzilletes... val a dir que els diamants són preciosos, sembla que portin una flama a dins.

La tercera parada del matí, el Seagram Building, projectat per l'arquitecte Mies Van der Rohe, seguint la màxima del "menys és més". Un dels detalls més importants d'aquest edifici és que no es va utilitzar tot el solar com a base d'arrencada del gratacels, sinó que es va obrir una plaça als seus peus (afegint a més l'aigua com element lligat a la tradició arquitectònica). Una preciositat!

A les 12.15 ha estavem de nou a la Sony Tower, a la cua per entrar al Sony Wonder Tech Lab, era una cua curiosa: nosaltres tres i un parell de grups de nens (entre 6 i 9 anys). Quan vam entrat a la zona d'expo, els nens es van multiplicar! n'hi havia de tots colors! Ho vam entendre després, ja qe el laboratori estava molt enfocat a fer entendre noves tecnologies als més menuts. De totes maneres la visita va ser divertida, a banda de veure una exposició amb peces que sintetitzaven el passat, el present i el futur de Sony i una peli en alta definició força divertida, vam poder jugar amb hologrames, robots, noves eines de cirúrgia, i el més espectacular: una catifa d'esferes de colors intercanviables i una pantalla amb pluja de pedres de colors.


En sortir de la expo van fer també una volteta per la botiga... a la planta baixa tenien ungran saló d'exposició de televisions, i és que els americans tot ho fan a lo grande!! Aquí cada tele, tenia el seu propi sofà per poder-ne disfrutar abans de decidir si et quedaria bé a casa o no. Ens va fer molt feliços que una d'aquestes teles incorporava ja la tecnologia 3D... i si! vam poder veure un parell de trailers en 3D des del sofà!! Val a dir que l'experiència millora respecte el cinema... millora moooooolt.

En acabar, ja teniem una mica de gana, i ens vam dirigir cap a un restaurant molt divertit que hi ha a Broadway... a prop de Times Square, l'Ellen Stardust. És un restaurant ambientat en els anys 50, els cambrers van vestits de l'època, l'ambient és agradable i distés... i el més sorprenent és que de cop veus en John o la Lucy, que just t'acaben de servir el plat, bellugant-se entre les taules amb un micro a la mà i cantant. Era com estar dinant dins un musical!!


Aprofitant que ja estavem per aquella zona vam anar a acomiadar-nos de Times Square, de nou la llum i tràfec d'aquest lloc ens va emocionar. Vam entrar a la botiga de Toys 'r'us... una altra que és digne de ser vista!! Té una noria gegant al centre i milers de joguines per acontentar fins i tot als més exigents. Fet això, metro i cap a Brooklyn!

En sortir del metro plovia!! vam correr a aixoplugar-nos però per sort de seguida va parar, haviem anat fins allà per iniciar el camí de tornada a Manhattan creuant el pont de Brooklyn. El pont és maravellós! quan va ser inaugurat el 1883 era el pont penjant més llarg del món, i les vistes que ofereix de Manhattan són espectaculars. Només una cosa a tenir en compte, la passarel·la petaonal està dividida en dos carrils, un per vianants i un per ciclistes... creuar-ne la frontera per fer fotos pot ser motiu d'accident (i ho diem per experiència!).


Quan vam acabar de caminar el pont, començava a fer-se fosc i s'encencien les primeres llums de la ciutat. Al vespre haviem quedat de nou amb els New Yorkers per fer el cim de Manhattan! Vam arribar d'hora a la cita, així que vam aprofitar per entrar a un Starbucks i prendre un Frapuccino! A Nova York la gent té el costum d'anar pel carrer prenent-se el café, ho hem vist a moltes pelis, i a la Cris se li va posar entre cella i cella que no podia marxar de l'Illa sense haver-se'n pres un... la veritat és que estava boníssim! I en no res ens va arribar l'hora de pujar a l'Empire State!

Arribar fins el cim de l'edfici va ser tota una odissea, tram de cua, escala mecànica, tram de cua, escanner corporal, tram de cua, ascensor, tram de cua, fes-te una foto, tram de cua ascensor... per sort entre que vas xerrant, fent broma i explicant les aventuretes no es va fer gens pesat. Quan vam posar els peus a la terrassa del pis 86, ens vam quedar bocabadats! Era de nit, la ciutat estava completament il·luminada i es veia immensa!!



Vam estar un munt d'estona fent fotos sense parar... després ens vam relaxar una mica i vam començar a disfrutar del paisatge sense l'objectiu de la càmara al davant. No ens vam poder estar d'utilitzar els telescopis per poder veure amb més detall... GENIAL! Nova York és impressionant des de qualsevol punt, però des de les alçades i de nit... té un no-se-què que no marxaries mai!

Però vam haver de marxar... ens vam acomiadar de l'Ernest i l'Èlia desitjant-los una bona estada el temps que els queda a la ciutat (seguirem el vostre bloc!!) i cap a casa hi falta gent. L'endemà seria el nostre últim dia complert a Manhattan!

Miss Liberty & Financial District

6.00 am - Manhattan, New York

Bon dia a tothom!

Ahir, després de gairebé una setmana a Nova York, vam anar a veure la famosa estàtua de la Llibertat. Vam agafar la línia verda express, directes cap a Battery Park, allà on s'agafen els Ferrys que t'acosten a Liberty Island i Ellis Island. La cua de gent era descomunal, la primera que hem fet en tot el nostre viatge... però quina senyora cua!

El Ferry que vam agafar feia dues parades: una per visitar l'estàtua i l'altre per visitar el Museu de la Immigració. Vam decidir no baixar a Liberty Island, ens haviem pogut fer una idea de l'estàtua des de el vaixell i preferiem visitar el museu... així que vam anar directament a Ellis Island.

L'illa d'Ellis va ser durant el segle XIX el punt d'inspecció legal i mèdic dels immigrants que volien entrar als Estats Units per Nova York. Es calcula que uns 12 milions de persones van passar-hi entre 1892 i 1956. La veritat és que la visita a aquest espai impacta força més que la mateixa Miss Liberty, de fet, és el que aconsegueix fer entendre el significat de llibertat i emancipació respecte l'opressió del qual està dotada i del perquè aquesta estàtua s'ha convertit en el símbol de tota la nació i en patrimoni de la Humanitat.

En tornar cap a Manhattan vam poder disfrutar d'una de les millors vistes de l'skyline de la ciutat: des del mar!


El districte financer cau ben bé al costat del moll on ens va deixar el Ferry, així que no ens va costar gens acostar-nos-hi, de fet, encara no haviem assimilat que tornavem a estar a Broadway (aquest carrer ens captiva ja que allà on anem, sempre hi acabem passant, és sens dubte una de les arteries més importants de la ciutat) que ja ens vam trobar amb el Chargin Bull (el toro que va a la càrrega). Sembla ser que aquesta figura simbolitza, en argot de brokers, que l'economia va a l'alça, ja que l'envestida del toro és de baix cap a munt.

Un cop vist el Toro ja vam anar a buscar un lloc per dinar, i el vam trobar just al costat. Un local portat per llatins on podies triar entre diferents plats combinats, tots tres vam triar carn i diferents tipus d'arros... però el més destacable d'aquest dinar van ser les postres!! Per fi vam poder tastar la mítica New York Cheese Cake!!! ens la vam demanar amb maduixes i el sabor era espectacular!! Muntarem un club de fans d'aquest increible pastís!


En acabat de dinar vam continuar caminant Broadway amunt fins que talla amb Wall Street. A la cruïlla entre els dos carrers esà situada la Trinity Church, una de les més antigues de la ciutat (va ser promoguda pel Rei Guillem III d'Anglaterra el 1697) i que en el seu moment era l'edifici més alt de la ciutat. Ara, en aquesta zona de carrers que porten nom en comptes de número plena de grans gratacels, la seva alçada passa inadvertida, però no els seu gran cementiri de làpides blanques, que contrasta amb l'agitada vida de Wall Street.


Entrant per Wall Street de seguida ens vam topar amb la New York Stock Exchange i encara vam poder enganxar algún agent de borsa a les seves portes. Just davant hi ha el Federal Hall amb l'estàtua de George Washington a l'entrada, commemorant el lloc on va jurar com a primer President. Es pot dir que va ser aquí on va començar la història dels Estats Units com a tals.

Deixant enrrera el centre de poder econòmic de la ciutat ens vam dirigir cap al Ground Zero. L'espai que fa una decada ocupava al Word Trade Centre i que era el centre més dinàmic de la ciutat, ara no és més que un gran espai on les grues encara s'afanyen a refer els enderrocs. Per més que facin, mai es podrà esborrar el record, que ha quedat gravat a la pell dels neoyorkins, dels americans, de la humanitat, d'aquelles torres bessones que ens van tenir tot un dia enganxats al televisor, vivint a ritme històric mentre veiem com s'esfondraven.

Per trencar una mica amb el to seriós que estava prenent la tarda, vam decidir entrar al centre comercial Century 21 on el David es va comprar per fi unes bambes noves!!! La Cris, que es va posar gelosa, va decidir comprar-se'n unes per ella i de passada una camisa... si és que nno té remei! Carregats amb les bosses (que alguns portaven més boniques que els altres) vam dirigir-nos a Tribeca, un barri semblant al Soho però que ens va semblar que li faltava encara aquell puntet d'excepcionalitat. De qualsevol manera, el que ens havia portat a Tribeca era un sol i únic motiu: fer el frikie!... ai... volem dir... visitar un dels espais que a través de l'imperi cinematogràfic nordamericà va passar a forma part de la nostra tendra adolescencia, la base central dels Cazafantasmas!!! (és a dir, l'edifici de Bombers del carrer N Moore).


D'aquí la intenció era anar cap a Bryant Park a veure cinema a la fresca amb l'Ernest i l'Èlia, però no va poder ser. Comencem a notar el ritme del viatge i estavem massa cansats, així que vam decidir fer retirada cap a casa i canviar el cinema per una sessió de menjar Thaï i "Padre de Familia" a l'apartament.

I després... a dormir!

Tarda de diumenge

9.50pm - Manhattan, New York

Hola a tots!

Museu d'Història Natural + Central Park... d'això en diem un bon pla per una tarda de diumenge!!

El Museu Americà d'Història Natural de Nova York va ser fundat pel president Theodor Roosevelt el 1869 i és famós per haver sortit en nombroses pel·lícules i series de televisió (les més recents, i que segurament estàn en ment de tots nosaltres són "Noche en el museo" o la serie "Friends"). La veritat és que no ens estranya que l'útilitzin com escenari ja que és un museu com per estar-ne orgullós!!





Dins les seves enormes sales s'hi mostren centenars de peces d'interès zoologic i antropològic. Les peces, estructurades en diorames molt ben aconseguits, et van mosatrant, flora, fauna i el que calgui... una de les àrees principals i que més ens van captivar és la dedicada als Dinosaures, en que pots fer-te una idea gràcies als esquelets de l'embargadura dels animals prehistòrics i de com de dificil hauria estat, si no s'haguessin extingit, el sortir a passejar vigilant que un Tiranosaure Rex no et fotés una queixalada!

Capítol a part mereixeria l'ala nova del Museu, la dedicada a la ciència física i de l'espai... lamentablement no ens va donar temps de visitar-la, tot i que apuntava molt molt alt!!! Ho haurem de deixar per la nostra propera visita a la Gran Pometa.

I després del Museu, aprofitant que ja estavem a Central Park, vam decidir acabar de passar-hi la tarda, i per tercera vegada, no ens va decepcionar. Primer vam tirar per Central Park West fins arribar a l'edifici Dakota, un edifici d'apartaments de luxe que ha tingut com a residents personalitats com l'actriu Lauren Bacall, el director d'orquestra Leonard Bernstein o el músic John Lennon (que va ser assassinat a les seves portes).

Entrant a Central Park per l'accés del davant del Dakota ens vam trobar amb l'Strowberry Fiels Memorial, que ret homenatge a l'ex-Beatle. El monument és senzill, un mosaic blanc i negre que en el seu centre conté la paraula "Imagine" (en record a l'himne de la pau composat pel propi John). Generalment és ple d'espelmes o objectes que els admiradors li porten, nosaltres ens el vam trobar així... ple de pètals de rosa vermella.


Va ser un moment especial que ens va agradar fer durar una bona estona, entre d'altres coses per que estàvem molt cansats i en els bancs a l'hombreta s'hi estava moooolt bé! Ja refets, ens vam endinsar una mica més en el parc i vam poder comprovar per enèsima vegada que és una font de vida inesgotable!!

Sonava música per tots els racons, ara un grup d'antigues versions de Rock, ara una colla d'haitians marcant el ritme amb els timbals i ballant desenfrenadament, ara un discjockey que semblava especialitat en música per amants dels patins de rodes (si és que això existeix... el cas és que estaven tots allà ballant-patinant al ritme de la seva música...). No sabiem ni cap a on tirar! Ens vam quedar encantats una bona estona amb unes noies que feien girar una doble corda de saltar i convidaven al públic a iniciar-se en la seva pràctica... semblava molt difícil i tot i que vam estar temptats de provar-ho estàvam massa cansats com per poder fer un bon paper, així que ho vam deixar córrer.


I quan ja s'estava fent fosc... vam decidir que potser era hora de tornar cap a casa... de camí vam parar a un súper, encara teniem el record de la pizza del migdia però vam comprar quatre coses per sopar i ens vam instal·lar a l'apartament. Com a casa! A la tele però, res de bo, tenen més de 100 canals i res de bo! Ens vam posar el Baseball, del qual no hi entenem ni una gota i aviat a dormir que l'endemà calia llevar-nos una mica d'hora per anar a saludar Miss Liberty!

Una abraçada

Enriquint l'ànima i el cos

6.10 am - Manhattan, New York

Diumenge al matí ens vam llevar espirituals.

Després de la dutxa i el cafè ens vam plantar a la 1th Avenue a esperar el bus, però és clar, era diumenge, i vinga esperar i el bus no passava... començàvem a tenir pressa, haviem de fer canvi cap a un altre autobus i ens temiem de nou l'espera... també era massa tard per anar amb metro... al final vam aixecar la mà i va parar un taxista indú, amb el seu turbant blau, que ens va preguntar que on anàvem. Nosaltres solemnement vam dir: a la Memorial Baptist Church, a Harlem... i ell va agafar una guia esgrogueïda per veure si esbrinava de que coi li estàvem parlant.

Camí de l'esglèsia patiem, perque si bé era cert que ens haviem posar en contacte amb ells , no ens haviem recordat de confirmar la visita ni d'imprimir-ne cap paper... de fet, amb prou feines ens recordavem que diumenge era diumenge... aquí el temps passa de manera diferent!

En arribar, la cua era gegantina! Amb força grups de turistes i un senyor negre amb barret que dirigia el cotarro. Li vam mig explicar el que ens passava però no ens va fer gaire cas. Nosaltres però, no voliem marxar sense assitir a missa!! Quan la cosa és va mig calmar vam insistir amb el senyor del barret, i en parlar-li de Sister Rockeisha (la monja amb qui ens vam posar en contacte) li va canviar l'expressió de la cara i per poc no ens treu una catifa vermella... entreu, entreu, la primera porta a la dreta... sembla que haviem donat la contrasenya correcta!


De la missa gospel, no en tenim fotos, però ens quedarà gravat per sempre més en el record. L'església era petita i si teniem por d'anar a parar a un concert de gospel en comptes de a una missa, el neguit va desapareixer en veure el personal autòcton que corria per allà. Amb els seus millors vestits de diumenge, de colors impossibles i amb els seus increibles pentinats, els negres (i també un blanc i una japonesa) es van anar asseient entre nosaltres i a la part del cor. De cop i volta la música va començar i allò va ser una festa!!! El contagi d'alegria va ser brutal!!El rerafons era molt potent i vam sortir fermament convençuts que si Déu existeix, ha de ser així la manera com més li agradi que es dirigeixin a ell.

Per seguir la línia espiritual amb que haviem començat el dia vam decidir aprofitar la volta per Harlem i incloure en el recorregut un parell d'esglésies made in USA. La primera, Riverside Church, va ser construïda per voluntat d'en Rockefeller, i se suposa que té el carrilló i la campana més gran del món però no vam poder veure ni un ni l'altra, el que si vam constatar és que el model d'esglèsia americà és molt més que complert, amb ascensor, banys, menjador comunitari i botiga de souvenirs!!! La segona església que vam visitar va ser la Cathedral Church of Saint John the Divine, que se suposa un cop acabada serà l'església catòlica més gran de USA. La veritat és que era enorme, i segons fonts incertes fins i tot hi cap a dins l'estàtua de la llibertat.


Entre església i església vam veure també part del Campus de la Universitat de Columbia, i ens va cridar l'atenció especialment un carrer on a cada porta hi havia el nom d'una "germandat": alfa-omega, epsilon-gamma, i totes aquelles coses que surten a les pelis... ens els imaginàvem fent festes salvatges al costat de Saint John The Divine!!

Tant misticisme ens va fer entrar gana, i com que necessitàvem tocar de peus a terra vam entrar a una pizzeria (Giovanni's del carrer 110, al costat de Central Park). Vam demanar per tres la pizza Small (petita) de 16"... però el cuiner, amb cara estupefacció ens va dir que ens quedariem amb gana! Per sort no li vam fer cas, aquella pizza era mooolt gran (tamany Jumbo-Mr.Alex)... després d'acabar amb ella estavem que ens sortia la pizza per les orelles i podiem anar fent la croqueta fins el carrer 10th (per dir alguna cosa), però el cambrer no s'ho acabava de creure i ens va acabar regalant unes boles de massa de pizza, fregides amb sucre glas per si encara ens quedava un foradet... per poc ens posem a plorar! Era pitjor que les nostres mares juntes! Però ens la vam menjar... us deixem les imatges:





Després de la mega pizza vam anar a fer una volteta pel museu d'Història Natural... però en tot cas, ja us explicarem això en un altre moment... ara hem de començar a pensar que fem per sopar! (i això costa...)

Streets of New York

10.35pm - Manhattan, New York

Dissabte, després de la ruta de contrastos fora de Manhattan, vam anar a parar a Chinatown. Fa anys era una de les zones més perilloses de Nova York a causa de l'alt nivel de criminalitat de la mafia xinesa, actualment és un barri segur però amb un fort accent oriental, tots els rètols (fins i tot les plaques oficials de noms de carrers) van escrits amb grafia xinesa. Els seus carrers estan plens de vida, hi fa molt la quantitat de comerços en que pots comprar tota mena de coses. Hi ha productes fets de cara el turisme (bolsos d'imitació, perfums d'imitació, roba d'imitació, ulleres de sol d'imitació, rellotges d'imitació... us en feu una idea, oi?), però també hi ha productes destinats al seu propi consum: fruita dessecada, te i herbes, ànec lacat, ferreteries...


Dins de Chinatown hi ha un reducte del que havia estat el barri conegut com Little Italy, la petita itàlia. Aquest barri ha quedat absorvit i actualment consta tan sols d'un carrer, (Mulberry Street) això si, molt ben engalanat amb els colors de la bandera italiana i ple de restaurants de pasta i pizza... vam menjar al Benito One: amanida, lasanya, fetuccini i café del bo!!!

Els carrers de Chinatown delimiten al nord amb els barris del Soho, Noho i Nolita. Visitar-los i disfrutar-los va ser la nostra següent missió. No són barris monumentals. Antigament estaven plens de petites fàbriques que durant els anys 60 i 70 van ser ocupades per artistes que aprofitaven els amples espais per fer-hi els seus lofts i estudis, tenyint el barri d'una bohemia molt personal. Això va fer que la zona comences a revalorar-se i poc a poc els artistes van ser foragitats en benefici del comerç.


Actualment és una zona on els newyorkers hi van de manera cotidiana a comprar robai calçat - especialment a la part de Broadway que passa pel Soho - o a passar-hi la tarda amb els amics- els tres barris estan plens de tasques i terrasses on deixar prdre el temps alegrement. El que encara resta de les antigues fàbriques i l'àntiga bohèmia són les façanes amb les escales d'incendi de ferro forjat que donen caràcter a la fisonomía del barri.

Després del passeig, vam agafar el metro cap a la part sud de Central Park. Voliem aprofitar que al vespre haviem quedat per sopar per aquella zona per veure un parell de botigues que teniem entre cella i cella: L'apple Store i la FAO Schwarz. Cap de les dues ens va decepcionar.

La poma flotant dins del cub de vidre era un bon auguri... el descens per les escales de cargol semi-transparents era un bon camí... l'interior de la botiga era tot un món. Vam poder comprovar més tard que, més que una botiga, és com si es tractés d'una galeria ja que tenen tots els productes Apple exposats, als quals pots accedir lliurament en la seva totalitat d'aplicacions, però sembla ser que en la pròpia botiga no tenen massa stock.


La FAO Schwarz no es va quedar curta en complir les espectatives, només entrar ens va rebre un titellaire molt eixerit i la primera visió de la botiga va ser espectacular, amb uns immensos animals de peluig que ens saludaven (la girafa pràcticament era una babygirafa a escala real!!). Dins de la botiga tenien tot allò que un nen (o no tan nen) pot desitjar: una zona esclusiva per productes de Harry Potter, una altra per les Barbies amb pasarel·la de models inclosa, un taller de confecció de Muppets a mida, una botiga de caramels on venen xocolata Wonka i l'estrella de la botiga... el fabulós piano gegant per picar les tecles amb els peus (famós per l'escena del Tom Hanks a la Big) amb el qual vam estar jugant tota l'estona que ens van deixar!



I en acabat... amb l'esperit rejuvenit... vam agafar uns batuts de maduixa i xocolata i vam anar a descansar una estona a Central Park, que cada dia ens mostra una faceta nova i cada dia ens agrada més!! Va ser un escenari perfecte per fer temps per l'hora en que haviem quedat d'anar a sopar... i quin sopar!!

Ens vam trobar amb l'Ernest, l'Èlia, la Meritxell i la Maria i després d'explicar-nos emocionats tot el que haviem fet al llarg del dia vam dirigir-nos a l'Hotel Parker Meridien, on ens havien dit (gràcies Conxi) que feien una de les millors hamburgueses de la ciutat. L'hotel té un hall imens, en format gran luxe, amb un mostrador d'atenció ple de Macs i un personal molt ben vestits... sabiem que no ens estavem equivocant però tot i així l'ambient imposava. Vam demanar pel restaurant, el Burger Joint... i ens van indicar que el camí estava darrera unes cortines vermelles. I darrera les cortines, una senyal de neo, i seguint la senyal de neo, una hamburguesaria amb quatre taules i molt de caràcter. La burger ens la van fer a mida i estava boníssimaaaa!! Per si algú està pensant visitar la ciutat en un futur... que no s'ho perdi!!! Així ens vam quedar de contents:



Fins aviat!!

Junts però no barrejats

6:36 - Manhattan, New York

La ciutat de Nova York no és tan sols Manhattan, hi ha 4 districtes més que la conformen: el Bronx, Queens, Brooklym i Staten Island. En tota aquesta vasta regió hi viuen més de 8 milions de persones (deixant a banda els milers d'indocumentats, que també hi són!).i està clar que entre tantíssima gent hi ha d'haver de tot. Dissabte vam decidir doncs sortir de l'illa i anar a terra ferma a veure que s'hi coïa i el que hi vam veure... no deixa indiferent!

QUEENS
Pel que vam veure, és un barri tranquil on s'hi barregen diferents classes socials, a la zona dels "rics"(la Malba) hi ha cases enormes! Es tracta també del districte que acull més població immigrant, hi viuen, entre d'altres, grecs, indis i una immensa massa de latinos. Aquests últims s'han instal·lat al barri de Corona i en els seus carrers tot és en español... si algú vol saber que és un ghetto que vagi a Corona!!
Queens, dins la seva eclecticitat, inclou també dos grans recintes esportius, l'estadi dels Mets (segon equip de beisbol de la ciutat) i el Flushing Meadows on es realitza l'Open de tenis dels Estats Units.






BRONX
Que dir del Bronx?... la nostra il·lusió era sortir a l'APM amb un video casolà dient: "esto és el Bronxxx", però en quan hi vam posar els peus... no ens va sortir ni la veu! El barri té un greu problema de pandillas que es disputen els carrers per tenir-ne el control de venta de drogues i armes. Són freqüents els enfrontaments i la mort de gent molt jove, quan una de les bandes obté la victòria sobre un carrer, el marca penjant dels cables les sabatilles del enemics morts en la batalla... veure-les penjant, és esgarrifós!





En general, tot i ser dissabte al matí, al Bronx s'hi respirava certa tensió. No ens penedim gens d'haver-hi anat però recomanem que, tal i com vam fer nosaltres, s'hi vagi acompanyat,per alguna agència d'excursions o guia particular que conegui la zona.

BROOKLYN
Ahir vam visitar només una de les zones d'aquest districte, el barri de Williambsburgh, que acull la població més gran de jueus ortodoxes que existeix als Estats Units. En Sabbath el barri s'atura, ja que és els seu dia de descans i la seva creença no els permet fer res (literalment! ni tan sols cuinar o engegar un aparell electrònic!). Tot just posar un peu al barri ja vam veure que tampoc hi erem massa ben rebuts, les incrapacions en hebreu que sortien d'una finestra ens ho van deixar ben clar. Vam fer un petit passeig que va ser suficient per veure les grans diferències que aquesta societat marca entre homes (el bé) i dones (el mal).





Entre d'altres postures radicals, els seguidors d'aquesta religió mil·lenària, consideren la dona com un èsser impur que existeix només com a vehicle de perpetuació de l'espècie, són un zero a l'esquerra, un cop casades (matrimonis que sempre son pactats) els rapen els cabells que mai més es poden deixar llargs i les confinen a la llar a parir. Un altre creença peculiar és que no permeten que se'ls faci fotografies als menors, ja que, segons argumenten se'ls roba l'ànima Ja em diràn en quina santa escriptura es parlava de màquines de fer fotos per que potser també hi trobem d'altres invents en els quals la resta d'humanitat encara no hi ha pensat!! Bromes a part... es pot ben dir que un jueu ortodox enfadat, pot arribar a fer més por que un pandillero del Bronx!

I aquest va ser el nostre matí de dissabte... la tarda i vespre, us l'explicarem en un altre moment!

Marató de museus

11:45 - Manhattan, New York

Hola a tothom!

Ens hem de posar al dia... ahir estavem tan rebentats que ni tans sols vam poder escriure quatre ratlles del que haviem fet. De moment començo amb el d'ahir:

Ens vam llevar amb la idea clara de pujar fins a l'extrem de l'Uptown per fer la visita al museu dels Claustres (un annex del Metropolitan Museum of New York). Per anar-hi vam estrenar un mitjà de transport, l'autobus, i la veritat és que ens va agradar força (s'aprofiten les vistes!) .L'M86 ens va portar a través de tota l'illa de Manhatan, de Est a Oest, i allà vam agafar el metro fins el Museu.

Els Cloisters és un museu poc convencional... quan a Europa encara no estaven ben definides les lleis del patrimoni cultural, els americans, que eren molt vius, es van dedicar a comprar per quatre duros centenars de peces medievals fins i tot claustres i absis sencers!! i se'ls van emportar. Ara tenen les peces col·locades seguint una catalogació gens rigorosa i sovint sorprenent, i fins a cert punt indignant ja que no deixa de ser un petit expoli "encobert".


En sortir del Cloisters, i com això d'agafar l'autobús ens havia agradat, en vam agafar un altre qe ens va fer una volteta d'hora i mitja per Harlem... un plaer, però varem practicament morir congelats pel fort aire condicionat! El bus ens va deixar just al començament de la "Museum Mile" (a la 5th Ave) i no ens vam poder resistir a fer una visita ràpida (d'hora o hora i mitja... aix!) al Guggenheim, que ens va encantar, tant per l'arquitectura com per la col·lecció... a més, vam poder portar penjades audioguies d'AntennaAudio (records del passat...)


Dos museus en un matí... calia recuperar forces! i no se'ns va acudir res millor que fer la nostra primera entrada a Central Park on vam dinar una hot sausage entre els esquirols. Després de dinar vam aprofitar per fer una volteta per la zona del parc on juguen a basquet i softball, un espai molt xulo!

I per acabar el nostre rècord de més museus visitats en un sol dia... el MET... res, poqueta cosa... només 4 enooooormes plantes de museu plenes de centenars i centenars de peces de primera fila! Increïble! Inacabable! Malauradament el nostre cos i el nostre cap ja no donava per massa i vam acabar derrotats!


I d'aquí... arrossegant-nos cap a casa... Encara vam tenir forces per passar per un Deli i comprar alguna cosa per sopar: pita de chicken tenders, un quart de pollastre, pita de gyro i onions rings. Un sopar súper equilibrat made in USA.

A les 22 ja dormiem!