8.oo am - Manhattan, New York
Dimarts al matí, el cel estava mig tapat però fora hi feia una calor horrible, d'aquelles de molts graus farenheid. Tot i així, ens vam tornar a carregar les bosses amb la guia, les aigües i les ulleres de sol... i cap a la Cinquena hi falta gent!
Vam agafar el bus M15 a la 82 (la banda sonora mentre esperavem a la parada, era aquella cançó del Boss Does this bus stop at 82nd street?). Vam saltar del bus a la 55 i vam tirar cap a Madison Avenue, cap a la Sony Tower (exponent de l'arquitectura postmoderna neoyorkina). Pel carrer vam fer de nou un munt de fotografies, ens encanten els gratacels, penso que no ens en cansariem mai! De seguida vam aconseguir un ticket per fer la visita al Sony Wonder Technology Lab, però faltava més d'una hora per entrar, temps que vam aprofitar per fer tres cosetes que ens havien quedat pendents de la zona: la Trump Tower, Tiffany i el Seagram.
Dimarts al matí, el cel estava mig tapat però fora hi feia una calor horrible, d'aquelles de molts graus farenheid. Tot i així, ens vam tornar a carregar les bosses amb la guia, les aigües i les ulleres de sol... i cap a la Cinquena hi falta gent!
Vam agafar el bus M15 a la 82 (la banda sonora mentre esperavem a la parada, era aquella cançó del Boss Does this bus stop at 82nd street?). Vam saltar del bus a la 55 i vam tirar cap a Madison Avenue, cap a la Sony Tower (exponent de l'arquitectura postmoderna neoyorkina). Pel carrer vam fer de nou un munt de fotografies, ens encanten els gratacels, penso que no ens en cansariem mai! De seguida vam aconseguir un ticket per fer la visita al Sony Wonder Technology Lab, però faltava més d'una hora per entrar, temps que vam aprofitar per fer tres cosetes que ens havien quedat pendents de la zona: la Trump Tower, Tiffany i el Seagram.
La Trump Tower propietat del bilionari megalòman Donald Trump ens va deixar al·lucinants. El seu interior és d'un luxe totalment kitsch, amb parets forrades de marbre rosa i or, una gran cascada des dels pisos superiors fins al hall d'entrada i terrasses ajardinades.
Començavem a sentir-nos estranyament glamourosos i ens va anar molt bé, ja que d'altra manera no crec que mai haguéssim entrar a Tiffany, situada just al costat, i creiem que va valer la pena! De la botiga de diamants més famosa del món en vam veure dues plantes, la planta baixa amb boniques joies assequibles més o menys a tothom; i la segona planta, amb joies excepcionals que rondaven els 7000 euros les més senzilletes... val a dir que els diamants són preciosos, sembla que portin una flama a dins.
La tercera parada del matí, el Seagram Building, projectat per l'arquitecte Mies Van der Rohe, seguint la màxima del "menys és més". Un dels detalls més importants d'aquest edifici és que no es va utilitzar tot el solar com a base d'arrencada del gratacels, sinó que es va obrir una plaça als seus peus (afegint a més l'aigua com element lligat a la tradició arquitectònica). Una preciositat!
A les 12.15 ha estavem de nou a la Sony Tower, a la cua per entrar al Sony Wonder Tech Lab, era una cua curiosa: nosaltres tres i un parell de grups de nens (entre 6 i 9 anys). Quan vam entrat a la zona d'expo, els nens es van multiplicar! n'hi havia de tots colors! Ho vam entendre després, ja qe el laboratori estava molt enfocat a fer entendre noves tecnologies als més menuts. De totes maneres la visita va ser divertida, a banda de veure una exposició amb peces que sintetitzaven el passat, el present i el futur de Sony i una peli en alta definició força divertida, vam poder jugar amb hologrames, robots, noves eines de cirúrgia, i el més espectacular: una catifa d'esferes de colors intercanviables i una pantalla amb pluja de pedres de colors.

En sortir de la expo van fer també una volteta per la botiga... a la planta baixa tenien ungran saló d'exposició de televisions, i és que els americans tot ho fan a lo grande!! Aquí cada tele, tenia el seu propi sofà per poder-ne disfrutar abans de decidir si et quedaria bé a casa o no. Ens va fer molt feliços que una d'aquestes teles incorporava ja la tecnologia 3D... i si! vam poder veure un parell de trailers en 3D des del sofà!! Val a dir que l'experiència millora respecte el cinema... millora moooooolt.
En acabar, ja teniem una mica de gana, i ens vam dirigir cap a un restaurant molt divertit que hi ha a Broadway... a prop de Times Square, l'Ellen Stardust. És un restaurant ambientat en els anys 50, els cambrers van vestits de l'època, l'ambient és agradable i distés... i el més sorprenent és que de cop veus en John o la Lucy, que just t'acaben de servir el plat, bellugant-se entre les taules amb un micro a la mà i cantant. Era com estar dinant dins un musical!!

Aprofitant que ja estavem per aquella zona vam anar a acomiadar-nos de Times Square, de nou la llum i tràfec d'aquest lloc ens va emocionar. Vam entrar a la botiga de Toys 'r'us... una altra que és digne de ser vista!! Té una noria gegant al centre i milers de joguines per acontentar fins i tot als més exigents. Fet això, metro i cap a Brooklyn!
En sortir del metro plovia!! vam correr a aixoplugar-nos però per sort de seguida va parar, haviem anat fins allà per iniciar el camí de tornada a Manhattan creuant el pont de Brooklyn. El pont és maravellós! quan va ser inaugurat el 1883 era el pont penjant més llarg del món, i les vistes que ofereix de Manhattan són espectaculars. Només una cosa a tenir en compte, la passarel·la petaonal està dividida en dos carrils, un per vianants i un per ciclistes... creuar-ne la frontera per fer fotos pot ser motiu d'accident (i ho diem per experiència!).

Quan vam acabar de caminar el pont, començava a fer-se fosc i s'encencien les primeres llums de la ciutat. Al vespre haviem quedat de nou amb els New Yorkers per fer el cim de Manhattan! Vam arribar d'hora a la cita, així que vam aprofitar per entrar a un Starbucks i prendre un Frapuccino! A Nova York la gent té el costum d'anar pel carrer prenent-se el café, ho hem vist a moltes pelis, i a la Cris se li va posar entre cella i cella que no podia marxar de l'Illa sense haver-se'n pres un... la veritat és que estava boníssim! I en no res ens va arribar l'hora de pujar a l'Empire State!
Arribar fins el cim de l'edfici va ser tota una odissea, tram de cua, escala mecànica, tram de cua, escanner corporal, tram de cua, ascensor, tram de cua, fes-te una foto, tram de cua ascensor... per sort entre que vas xerrant, fent broma i explicant les aventuretes no es va fer gens pesat. Quan vam posar els peus a la terrassa del pis 86, ens vam quedar bocabadats! Era de nit, la ciutat estava completament il·luminada i es veia immensa!!

Vam estar un munt d'estona fent fotos sense parar... després ens vam relaxar una mica i vam començar a disfrutar del paisatge sense l'objectiu de la càmara al davant. No ens vam poder estar d'utilitzar els telescopis per poder veure amb més detall... GENIAL! Nova York és impressionant des de qualsevol punt, però des de les alçades i de nit... té un no-se-què que no marxaries mai!
Però vam haver de marxar... ens vam acomiadar de l'Ernest i l'Èlia desitjant-los una bona estada el temps que els queda a la ciutat (seguirem el vostre bloc!!) i cap a casa hi falta gent. L'endemà seria el nostre últim dia complert a Manhattan!
Començavem a sentir-nos estranyament glamourosos i ens va anar molt bé, ja que d'altra manera no crec que mai haguéssim entrar a Tiffany, situada just al costat, i creiem que va valer la pena! De la botiga de diamants més famosa del món en vam veure dues plantes, la planta baixa amb boniques joies assequibles més o menys a tothom; i la segona planta, amb joies excepcionals que rondaven els 7000 euros les més senzilletes... val a dir que els diamants són preciosos, sembla que portin una flama a dins.
La tercera parada del matí, el Seagram Building, projectat per l'arquitecte Mies Van der Rohe, seguint la màxima del "menys és més". Un dels detalls més importants d'aquest edifici és que no es va utilitzar tot el solar com a base d'arrencada del gratacels, sinó que es va obrir una plaça als seus peus (afegint a més l'aigua com element lligat a la tradició arquitectònica). Una preciositat!
A les 12.15 ha estavem de nou a la Sony Tower, a la cua per entrar al Sony Wonder Tech Lab, era una cua curiosa: nosaltres tres i un parell de grups de nens (entre 6 i 9 anys). Quan vam entrat a la zona d'expo, els nens es van multiplicar! n'hi havia de tots colors! Ho vam entendre després, ja qe el laboratori estava molt enfocat a fer entendre noves tecnologies als més menuts. De totes maneres la visita va ser divertida, a banda de veure una exposició amb peces que sintetitzaven el passat, el present i el futur de Sony i una peli en alta definició força divertida, vam poder jugar amb hologrames, robots, noves eines de cirúrgia, i el més espectacular: una catifa d'esferes de colors intercanviables i una pantalla amb pluja de pedres de colors.
En sortir de la expo van fer també una volteta per la botiga... a la planta baixa tenien ungran saló d'exposició de televisions, i és que els americans tot ho fan a lo grande!! Aquí cada tele, tenia el seu propi sofà per poder-ne disfrutar abans de decidir si et quedaria bé a casa o no. Ens va fer molt feliços que una d'aquestes teles incorporava ja la tecnologia 3D... i si! vam poder veure un parell de trailers en 3D des del sofà!! Val a dir que l'experiència millora respecte el cinema... millora moooooolt.
En acabar, ja teniem una mica de gana, i ens vam dirigir cap a un restaurant molt divertit que hi ha a Broadway... a prop de Times Square, l'Ellen Stardust. És un restaurant ambientat en els anys 50, els cambrers van vestits de l'època, l'ambient és agradable i distés... i el més sorprenent és que de cop veus en John o la Lucy, que just t'acaben de servir el plat, bellugant-se entre les taules amb un micro a la mà i cantant. Era com estar dinant dins un musical!!
Aprofitant que ja estavem per aquella zona vam anar a acomiadar-nos de Times Square, de nou la llum i tràfec d'aquest lloc ens va emocionar. Vam entrar a la botiga de Toys 'r'us... una altra que és digne de ser vista!! Té una noria gegant al centre i milers de joguines per acontentar fins i tot als més exigents. Fet això, metro i cap a Brooklyn!
En sortir del metro plovia!! vam correr a aixoplugar-nos però per sort de seguida va parar, haviem anat fins allà per iniciar el camí de tornada a Manhattan creuant el pont de Brooklyn. El pont és maravellós! quan va ser inaugurat el 1883 era el pont penjant més llarg del món, i les vistes que ofereix de Manhattan són espectaculars. Només una cosa a tenir en compte, la passarel·la petaonal està dividida en dos carrils, un per vianants i un per ciclistes... creuar-ne la frontera per fer fotos pot ser motiu d'accident (i ho diem per experiència!).
Quan vam acabar de caminar el pont, començava a fer-se fosc i s'encencien les primeres llums de la ciutat. Al vespre haviem quedat de nou amb els New Yorkers per fer el cim de Manhattan! Vam arribar d'hora a la cita, així que vam aprofitar per entrar a un Starbucks i prendre un Frapuccino! A Nova York la gent té el costum d'anar pel carrer prenent-se el café, ho hem vist a moltes pelis, i a la Cris se li va posar entre cella i cella que no podia marxar de l'Illa sense haver-se'n pres un... la veritat és que estava boníssim! I en no res ens va arribar l'hora de pujar a l'Empire State!
Arribar fins el cim de l'edfici va ser tota una odissea, tram de cua, escala mecànica, tram de cua, escanner corporal, tram de cua, ascensor, tram de cua, fes-te una foto, tram de cua ascensor... per sort entre que vas xerrant, fent broma i explicant les aventuretes no es va fer gens pesat. Quan vam posar els peus a la terrassa del pis 86, ens vam quedar bocabadats! Era de nit, la ciutat estava completament il·luminada i es veia immensa!!
Vam estar un munt d'estona fent fotos sense parar... després ens vam relaxar una mica i vam començar a disfrutar del paisatge sense l'objectiu de la càmara al davant. No ens vam poder estar d'utilitzar els telescopis per poder veure amb més detall... GENIAL! Nova York és impressionant des de qualsevol punt, però des de les alçades i de nit... té un no-se-què que no marxaries mai!
Però vam haver de marxar... ens vam acomiadar de l'Ernest i l'Èlia desitjant-los una bona estada el temps que els queda a la ciutat (seguirem el vostre bloc!!) i cap a casa hi falta gent. L'endemà seria el nostre últim dia complert a Manhattan!