En un dia de tanta calor com avui, estant a Catalunya ni se'ns hagués acudit sortir de casa... però ja se sap, aquí cal aprofitar el temps i al final ha acabat sent un dia intens...
De bon matí volteta pel barri i esmorzar a la catalana: pa amb tomàquet i embotit (marcant tendència). Un cop tips ens hem dirigit cap al Midtown amb la intenció de pujar al cap de munt del Rockefeller Center per poder veure la ciutat des d'una nova prespectiva. Val a dir que ens ha costat força arribar al destí, a cada pas la ciutat et va temptant, per exemple posant davant teu una botiga de tres plantes dedicada als M&M... impossible no entrar-hi... impossible no sortir-hi sense una bosseta de les delicioses llaminadures... (que per cert, tot i la calor, hem pogut comprovar que es fonen només a la boca i mai a la mà!)
Finalment hem pogut arribar al Rockefeller (bonica mostra de l'estil art decó americà) i de seguida hem estat segurs que passariem força part del dia a la zona. La primera parada: Top of the Rock
Manhattan des de les alçades impressiona... les vistes des de la terrassa del Rock són especialment espectaculars ja que s'hi poden veure tots els edificis singulars de la ciutat (inclós el Empire State). Ens ha impactat també l'extensió de Central Park... tant, que em sembla que no podrem postposar la seva visita massa dies, i demà, si tot va bé, mirarem de passar-nos-hi una bona estona.No gaire lluny del Rockefeller hi ha Saint Patrick's, una immensa edificació neogòtica al cor de la zona dels gratacels, coneguda també com la catedral dels irlandesos, és la catedral católica més gran del pais. Els seu gran orgue i la blancor de les seves parets li donen un caràcter especial. Hem dinat just al costat, al Prime Burguer (5 E. 51th street), una hamburgueseria que no ha canviat l'estil i l'essència dels anys 50 i on ens han servit una magnifica cheeseburguer amb patates i amanida de fruita. El lloc ens ha encantat!!
Després de dinar, hem tornat cap al Rockefeller (ja us hem dit que avui no ens hem mogut massa de la zona)... per viure el que ells descriuen com: l'experiència NBC!! i que nosaltres traduïm com: fer una volteta per uns estudis de televisió. Ha estat molt curiós, tot i tenir una mica la sensacio d'estar fora de lloc tampoc no hi acabavem de desencaixar... la veritat és que la cultura americana no deixa de ser una mica la nostra, si més no, cal reconeixer la seva influència en el camp adiovisual. En el tour hem pogut entrar, per exemple, dins l'estudi on es fa el mític programa "Saturday Night Live" i també ens han donat la oportunitat de jugar a ser presentadors de les News o ser homes/dones del temps.
(ara anem a dormir... demà al matí continuem i pengem l'entrada... bona nit a tothom!!)
Acabada l'experiència televisiva vam decidir caminar el nostre primer tram de la 5th Avenue, el que més ens va sorprendre van ser la quantitat de joieries jueves que hi ha... el tast va ser molt petit, però, caldrà insistir en aquesta avinguda que promet grans diversions! Al carrer 42, vam girar la cantonada i al cap d'un parell de blocks ens vam trobar amb l'entrada de la Grand Central Terminal.
L'espai és espectacular, i de nou (com el primer dia del subway) et sents petitet entre tota aquella massa humana que sap ben bé on va i tu que estas totalment desorientat. L'estació té infinitat de vies i un gran hall distribuïdor que hem vist en moltes pel·lícules... tal i com dicta el nostre propi protocol, ballem un vals entre la gent, ens deixem captivar per la seva cúpula celest pintada a l'inrevés (com si miressim l'esfera des dels ulls de Déu), i ens xiuxiugem coses a l'orella a la whispering gallery... aquesta última una experiència que recomanem amb energia... l'acústica de la galeria situada davant del famós Oyster Bar permet que de punta a punta de l'arcada puguis xiuxiuejar paraules que són transportades per l'estructura fins les orelles de l'altre... un lloc especialment estimat pels newyorker per fer declaracions de matrimoni.
En sortir de l'estació vam poder contemplar el marevellós Chrysler Building, un altre exemple d'Art Deco arquitectònic, i d'aquí vam decidir acostar-nos al Bryant Park (la bilbioteca nacional ja estava tancada... queda pendent!). El parc és un autèntica troballa, respira tranquilitat, el seu espai central amb gespa serveix per tot tipus d'esdeveniments i als laterals es reserva un espai per la lectura i la pràctica dels escacs... molt recomenable per passar-hi una estona reposant.
I com que el vespre començava a treure el nas, vam tornar a l'apartament per una dutxeta ràpida i preparar-nos pel nostre sopar al The View (un restaurant giratori a la planta 48 de l'hotel Marriot de Times Square). El sopar prometia! Ens vam trobar de nou amb l'Ernest i l'Èlia, i també amb la Meritxell i la Maria i tots contents vam demanar taula... val a dir que les vistes són boniques però NO és aconsallable l'experiència, el preu és astronòmic per la qualitat del menjar, es pot dir que pagues NOMÉS per les vistes, ja que ni tan sols et serveixen a taula (tot i que el servei si que es reflecteix a la factura)... tot plegat una novatada de guiri... De totes maneres la companyia va ser molt agradable, i com que estem tan feliços d'estar a New York ni tan sols semblavem enfadats quan vam pensar que ens havien cobrat dues vegades!! (esperem aclarir això ben aviat)
I res més per avui... aquí a la Big City tot just comença el dia i cal posar-se les piles!
Seguirem explicant coses...
